Ratatouille, o el mullador

Hui parlarem del ratatouille per dos motius: perquè és una especialitat molt saborosa de la cuina provençal (i no és un ratolí), i també perquè és un poc trist haver de conéixer una elaboració tan nostrada, com és el mullador, o samfaina, a través del cinema americà o de la cuina francesa. 

En realitat, el mullador té molts cosins repartits per la Mediterrània: la samfaina, el pisto, el tombet mallorquí, el ragù napolità, la caponata siciliana, la fritada murciana i riojana… També té un altre cosí al Cantàbric: la piperrada basca. I, per acabar-ho de rematar, també té cosins per les nostres terres: en la comarca de l’Horta preparen la titaina, i a la Marina és conegut com tomacat o pebrereta i pot incloure tonyina de sorra, melva, creïlla i, especialment, carabassa d’estiu.

 El mullador és un plat vegetarià que sol incloure pebreres, tomaques i albergínies, encara que generalment també abadejo o bacallà, i que admet moltes variacions personals o geogràfiques (com all, carabassí, ceba, creïlla, carabassa) i que se sol cuinar fregit. El ratatouille, en canvi, se sol coure al forn alternant les verdures per capes, estil sandwich. Per a fer-ho fregit hi ha qui posa totes les verdures juntes, i hi ha qui les cou per separat. En cas de coure-les totes juntes, allò més important és no perdre de vista que totes les verdures i hortalisses no necessiten el mateix temps de cocció, que seria convenient afegir primer les que necessiten més temps, i les últimes les que menys temps han de coure.

Siga com siga, és un plat o guarnició molt sa i molt senzill d’elaborar. Que més li podem demanar?

Elaboració:

  • 250 g de sangatxo o tonyina de sorra
  • 250  g de tomaques
  • 250 g de pebreres (sinònims: pebres, pebrots, bajoques..)
  • 250 g d’albergínies
  • 1 cap d’alls
  • oli d’oliva
  • sal

Tan senzill com sofregir primerament la tonyina, anar afegint les verdures tallades i, per últim, rectificar de sal i afegir pimentó per donar color, si ve de gust.