Truita de creïlles. Recepta xinesa.

Truita creïlles xinesa

A la Xina també mengen truita de creïlles.

La truita de creïlles: amb ceba o només amb creïlles? Doncs bé, a la Xina ho tenen clar, perquè ells també en fan, de truites de creïlles.

Aquesta recepta és una manera de preparar-les ben curiosa i ben gustosa, us animem a tots i a totes a que la proveu, és senzilla i de segur que us agradarà.

 

Ingredients:

  • 250 g creïlles,
  • 1 ou,
  • pebre negre,
  • 25 g de farina de blat, o pa ratllat,
  • sal,
  • llet,
  • oli per fregir.

Preparació:

Primer de tot bullirem les creïlles pelades, amb suficient aigua, uns 40 minuts per què estiguen prou cuites. Les retirarem del foc, escorrerem i les matxucarem fins fer un puré.

En un bol mesclarem tot ben bé: la massa que hem fet amb la creïlla, l’ou, el pebre negre, la farina (o el pa ratllat), sal i un poc de llet.

Amb l’ajuda de les mans donarem forma a les truites, que farem d’una mida menuda.

Les fregirem de la mateixa manera que fem amb la truita de creïlles nostra: amb oli, preferentment d’oliva, que és el més sà de tots, amb un foc mitjà perquè es vaja fent per dins i per fora de manera homogènia. Quan les tindrem d’un color daurat ja estaran a punt.

Anuncis

Espinacs amb panses i pinyons

Espinacs amb panses i pinyonsAquesta és una de les maneres més interessants, i també conegudes, de preparar els espinacs. A més, té una elaboració senzilla i bastant ràpida, i no cal dir que és un plat molt saludable.

La recepta l’hem extret del llibre Gastronomía musical. Un menú para cada ópera, de Josep Carreras, sobre el qual teniu informació al blog, i aquesta vol ser la nostra manera de rendir homenatge i donar publicitat a un llibre que ha sabut unir harmònicament gastronomia i música, i que a més destina els beneficis a la Fundació Internacional Josep Carreras per a la lluita contra la leucèmia. Aquesta recepta en concret és una de les suggerides per a la òpera Cançó d’amor i de guerra (1926), de Rafael Martínez Valls.

Ingredients per a 6 persones:

  • 2 kg d’espinacs
  • 150 g de panses
  • 50 g de pinyons
  • 3 cullerades soperes d’oli d’oliva.

Elaboració:

En una olla gran bullirem els espinacs durant 20 minuts, a foc fort i amb abundant aigua i sal. Després cal escórrer els espinacs i tallar-los ben menuts (picats).

En una paella amb oli d’oliva, a foc suau, sofregirem els pinyons i, abans que estiguen daurats, afegirem les panses. Retirem les panses i els pinyons i ho guardem a part.

En la mateixa paella fregim els espinacs amb un foc molt suau. Retirarem del foc quan ja no perden més aigua.

Servirem juntament a les panses i els pinyons, i acompanyarem d’unes torrades de pa fregides en oli.

Ratatouille, o el mullador

Hui parlarem del ratatouille per dos motius: perquè és una especialitat molt saborosa de la cuina provençal (i no és un ratolí), i també perquè és un poc trist haver de conéixer una elaboració tan nostrada, com és el mullador, o samfaina, a través del cinema americà o de la cuina francesa. 

En realitat, el mullador té molts cosins repartits per la Mediterrània: la samfaina, el pisto, el tombet mallorquí, el ragù napolità, la caponata siciliana, la fritada murciana i riojana… També té un altre cosí al Cantàbric: la piperrada basca. I, per acabar-ho de rematar, també té cosins per les nostres terres: en la comarca de l’Horta preparen la titaina, i a la Marina és conegut com tomacat o pebrereta i pot incloure tonyina de sorra, melva, creïlla i, especialment, carabassa d’estiu.

 El mullador és un plat vegetarià que sol incloure pebreres, tomaques i albergínies, encara que generalment també abadejo o bacallà, i que admet moltes variacions personals o geogràfiques (com all, carabassí, ceba, creïlla, carabassa) i que se sol cuinar fregit. El ratatouille, en canvi, se sol coure al forn alternant les verdures per capes, estil sandwich. Per a fer-ho fregit hi ha qui posa totes les verdures juntes, i hi ha qui les cou per separat. En cas de coure-les totes juntes, allò més important és no perdre de vista que totes les verdures i hortalisses no necessiten el mateix temps de cocció, que seria convenient afegir primer les que necessiten més temps, i les últimes les que menys temps han de coure.

Siga com siga, és un plat o guarnició molt sa i molt senzill d’elaborar. Que més li podem demanar?

Elaboració:

  • 250 g de sangatxo o tonyina de sorra
  • 250  g de tomaques
  • 250 g de pebreres (sinònims: pebres, pebrots, bajoques..)
  • 250 g d’albergínies
  • 1 cap d’alls
  • oli d’oliva
  • sal

Tan senzill com sofregir primerament la tonyina, anar afegint les verdures tallades i, per últim, rectificar de sal i afegir pimentó per donar color, si ve de gust.