Vídeo: com es fa la truita a la japonesa.

truita japonesa

Ben curiosa la manera de fer truites a la japonesa

Fa un temps vam publicar la recepta de cuina japonesa de les croquetes de creïlla korokke, i també un vídeo sobre com elaborar-les, que han sigut dos articles molt visitats. Hui tornem a la càrrega amb la cuina japonesa, amb una elaboració típica, senzilla i molt curiosa. No hem incorporat la recepta perquè és bastant simple: té pocs ingredients, el procés és fàcil i, a més, segur que no sou capaços de realitzar-la, de no ser que trobeu una paella esmaltada rectangular

També ens ha agradat molt aquest vídeo perquè hem vist fer una truita usant com a únics utensilis els bastonets xinesos, la qual cosa és digna de vore. Sobretot quan la cuinera va encaputxada…!

Anuncis

Truita de creïlles. Recepta xinesa.

Truita creïlles xinesa

A la Xina també mengen truita de creïlles.

La truita de creïlles: amb ceba o només amb creïlles? Doncs bé, a la Xina ho tenen clar, perquè ells també en fan, de truites de creïlles.

Aquesta recepta és una manera de preparar-les ben curiosa i ben gustosa, us animem a tots i a totes a que la proveu, és senzilla i de segur que us agradarà.

 

Ingredients:

  • 250 g creïlles,
  • 1 ou,
  • pebre negre,
  • 25 g de farina de blat, o pa ratllat,
  • sal,
  • llet,
  • oli per fregir.

Preparació:

Primer de tot bullirem les creïlles pelades, amb suficient aigua, uns 40 minuts per què estiguen prou cuites. Les retirarem del foc, escorrerem i les matxucarem fins fer un puré.

En un bol mesclarem tot ben bé: la massa que hem fet amb la creïlla, l’ou, el pebre negre, la farina (o el pa ratllat), sal i un poc de llet.

Amb l’ajuda de les mans donarem forma a les truites, que farem d’una mida menuda.

Les fregirem de la mateixa manera que fem amb la truita de creïlles nostra: amb oli, preferentment d’oliva, que és el més sà de tots, amb un foc mitjà perquè es vaja fent per dins i per fora de manera homogènia. Quan les tindrem d’un color daurat ja estaran a punt.

Castanyes: com torrar-les

Castanyes: com torrar-les

Les castanyes es couen directament sobre la flama

Encara que parega una cosa tant senzilla, no tots saben com es torren les castanyes, per allò dels costums que es van perdent. Hi ha tres maneres bàsiques per fer-les: la tradicional, al foc sobre la flama, al forn o bé al forn microones. A la manera tradicional són més gustoses, però per fer-les a casa el forn és més net.

El primer de tot és preparar les castanyes, fent un tallet pel costat abombat de la castanya, i que vaja del cap a la punta: això és perquè no reventen! Si mentre preparem les castanyes veiem que tenen algun forat, és senyal que tenen habitants a l’interior i, per tant, les descartarem.

Si les voleu fer al forn, primer de tot poseu-lo en marxa a 180 °C.  Posarem les castanyes en una cassola, si voleu, amb algun paper sulfuritzat antiadherent, i les coeu durant uns 30 minuts que és, aproximadament, el temps que tardaran els talls en obrir-se un poc. Cal anar vigilant que es vagen torrant bé, sense cremar-se, remenant-les de tant en tant. L’aspecte que han de tindre és torrat, no socarrat.

Si les voleu fer al forn microones, cal tindre en compte de posar poca quantitat. El procediment de preparació és el mateix: un tallet, i si no tenen cap forat, al forn. En 2 o 3 minuts a màxima potència tindreu les castanyes cuites. Convé no excedir-se amb el temps perquè es poden quedar massa dures, i per posar-les un minut més sempre estem a temps. Aquest sistema és interessant, per exemple, si volem afegir castanyes a alguna recepta, perquè cuites d’aquesta manera són molt senzilles de pelar. Però el gust mai, mai serà igual que a la manera tradicional.

paella castanyera

La paella castanyera. No aprofita per a res més.

Si les voleu fer a la manera tradicional, necessitareu una paella castanyera com la de la foto, que és una paella plena de forats que aprofita per torrar castanyes, potser també per torrar capellans o verdures, però no aprofita per fer truites ni per a res més. Amb 3 o 4 euros en tindreu una. Si és el vostre cas que teniu por de malmetre la placa dels foguers, proveu un altre sistema i s’estalviareu un possible disgust.

Aquesta és la manera de torrar les castanyes com queden més bones. Durant la cocció taparem la paella i anirem remenant les castanyes de tant en tant, fins que tinguen eixe aspecte torrat, però no socarrat, que és el que volem.

Per finalitzar, toca traure les castanyes del foc, que habitualment s’ha fet embolicant-les en un drap de cotó per mantindre-les calentetes a taula, mentre anem menjant-les.

Bon profit!

Pollastre en pepitòria

La pepitòria és una forma de cuinar diferents plats de carn, generalment amb pollastre o gallina, però també amb conill, perdius, mandonguilles de carn, etc. Per regla general, la salsa formada s’enriqueix amb una picada amb rovell d’ou dur i ametles mòltes. És una forma senzilla i molt gustosa de potenciar els sabors, aconseguint convertir un plat modest en un plat de festa major. És un poc laboriós, però no és complicat. Ànim i a provar!

Ingredients per a 4 persones:Pollastre en pepitòria

– 1 pollastre d’1 kg i ¼,

– 2 rovells d’ou dur,

– 12 ametles crues,

– 2 dl d’oli d’oliva,

– 1 dent d’all,

– 1 ceba,

– 1 fulla de llorer,

– 1 copa de xerès sec,

– brou de pollastre,

– julivert picat,

– farina,

– sal i pebre negre mòlt.

Per començar podríem preparar la picada, i així quan la necessitarem ja la tindrem a punt: En un morter aboquem la dent d’all fregida, les ametles sense pell i els 2 rovells d’ou dur. Ho matxaquem tot i hi afegim un poquet de brou per què es desfaça i tinga consistència de salsa espessa.

Tallem el pollastre a trossets, el salpebrem i el passem lleugerament per farina. En una cassola amb un poquet d’oli d’oliva fregim el pollastre fins que quede ben daurat, i el reservem a part. A la mateixa cassola sofregim a foc suau l’all i la ceba picats ben finets. Quan comence a agarrar color afegim el pollastre i seguidament la copa de xerès. En arrencar el bull aboquem el brou, que hi haja suficient per cobrir-ho tot. Afegim el julivert i el llorer i tapem; deixem coure tranquilament fins que el pollastre estiga ben tendre (aproximadament 30 minuts).

A la meitat de la cocció, però, afegirem la picada.

Quan tindrem el pollastre cuit el retirarem a un plat, i deixarem només la salsa al foc, per tal de continuar coent-la fins que estiga al punt. Si ens queda massa espessa hi podem afegir un poc de brou; si ens queda massa líquida hi afegim un poquet de farina sense parar de remenar, per què no faça grumolls.

Abans de servir tornarem a afegir el pollastre a la cassola, per poder servir-lo calent. Bon profit!

Arròs Parellada

L’arròs Parellada és possiblement un dels arrossos més coneguts i genuïns de la ciutat de Barcelona. Aparegut al voltant del 1900, és un arròs caracteritzat per no tindre ni ossos ni espines, molt semblant a l’arròs del senyoret.

Hi ha diferents llegendes al voltant del seu origen, moltes de les quals relacionen aquest arròs amb la família Parellada, de la Fonda Europa de Granollers, amb el restaurant Senyor Parellada, o amb la cuinera Ada Parellada.

Restaurant Les 7 portes

Restaurant Les 7 portes

La llegenda més coneguda, que és la més popular a Barcelona,  és aquella segons la qual un ric client del Restaurant Set Portes de Barcelona es feia servir aquest arròs sense ossos ni espines per tal de no embrutar-se els dits.

La més versemblant, però, és la que conta Pep Nogué al llibre  La cuina de l’arròs de Pals  (Cossetània Edicions), segons la qual aquest famós i capritxós client es deia Juli Maria Parellada, i el restaurant no era el Set Portes sinó el Suís. Siga com siga, aquest arròs es va fer famós i es va estendre per restaurants i cases particulars de tota Barcelona.

Arròs Parellada

Ingredients:

  • 360 g arròs,
  • 150 g carn de pollastre tallada a daus,
  • 150 g carn magra tallada a daus,
  • 4 llonganisses,
  • 1 calamar,
  • 1/2 sèpia,
  • 8 llagostins, o gambes,
  • 12 clòtxines,
  • 1 grapat de pèsols, o 2 carxofes,
  • 1 ceba,
  • 1/2 pebrera roja,
  • 2 tomaques madures,
  • 1 l d’aigua, o millor 1 l de brou de carn o peix,
  • sal,
  • oli d’oliva,
  • uns brins de safrà,
  • 2 grans d’all,
  • julivert.
Elaboració:

En una paella saltegem tota la carn i tot el peix, tallats a daus menuts, amb un bon raig d’oli d’oliva i a foc fort, fins que quede tot ben daurat. Reservem la carn (la deixem fora del foc, i la guardem per a després).
En el mateix oli farem un sofregit amb la ceba, els alls, les pebreres i les tomaques, que prèviament haurem picat tot ben finet, excepte les pebreres que les tallarem a tiretes, en juliana.

 
Per una altra banda, netegem i obrim les clòtxines al vapor, i després retirem la carn de les clòtxines. En un altre foc posarem el brou, per tindre-lo ben calent quan el necessitarem.

Quan tenim les verdures ja a punt afegim de nou les carns i els peixos, i hi aboquem l’arròs. Remenem i hi afegim el brou, ben calent, si pot ser bullint, i deixem bullir tot ben fort uns 10 minuts. Passats els 10 minuts abaixem el foc, salem i afegim els pèsols, els llagostins pelats, la carn de les clòtxines i, per últim, el safrà. Deixarem coure 5 minuts més, a foc més suau o al forn, si quedem que quede sec.

Espinacs amb panses i pinyons

Espinacs amb panses i pinyonsAquesta és una de les maneres més interessants, i també conegudes, de preparar els espinacs. A més, té una elaboració senzilla i bastant ràpida, i no cal dir que és un plat molt saludable.

La recepta l’hem extret del llibre Gastronomía musical. Un menú para cada ópera, de Josep Carreras, sobre el qual teniu informació al blog, i aquesta vol ser la nostra manera de rendir homenatge i donar publicitat a un llibre que ha sabut unir harmònicament gastronomia i música, i que a més destina els beneficis a la Fundació Internacional Josep Carreras per a la lluita contra la leucèmia. Aquesta recepta en concret és una de les suggerides per a la òpera Cançó d’amor i de guerra (1926), de Rafael Martínez Valls.

Ingredients per a 6 persones:

  • 2 kg d’espinacs
  • 150 g de panses
  • 50 g de pinyons
  • 3 cullerades soperes d’oli d’oliva.

Elaboració:

En una olla gran bullirem els espinacs durant 20 minuts, a foc fort i amb abundant aigua i sal. Després cal escórrer els espinacs i tallar-los ben menuts (picats).

En una paella amb oli d’oliva, a foc suau, sofregirem els pinyons i, abans que estiguen daurats, afegirem les panses. Retirem les panses i els pinyons i ho guardem a part.

En la mateixa paella fregim els espinacs amb un foc molt suau. Retirarem del foc quan ja no perden més aigua.

Servirem juntament a les panses i els pinyons, i acompanyarem d’unes torrades de pa fregides en oli.

Croquetes de creïlla “Korokke”: el vídeo!

cooking with dogFa uns dies publicàvem la recepta de les croquetes korokke, que ha despertat molt d’interès entre vosaltres. I encara que la recepta és senzilla no hi ha res com acompanyar-la d’un vídeo explicatiu, sobretot quan el vídeo és d’un programa japonès de cuina que es diu Cooking with dog.  No, no és el que us penseu! el gos no és un ingredient, és el xef, el xef Francis! que va explicant-li a l’ajudant com ha de cuinar, això sí, en anglès. Bé, l’anglès que es pot esperar d’un gos japonès, que no és precisament el de Follow Me. I com a banda sonora de fons, el Vals del minut. Freaky, freaky…

El dia que el xef Francis faça una edició per a Antena 3 o Tele 5 que tremole Argiñano!

En resum, i com el descriuen per la xarxa, amb tots vosaltres: un wonderfully bizarre internet cooking show from Japan