Vídeo: com es fa la truita a la japonesa.

truita japonesa

Ben curiosa la manera de fer truites a la japonesa

Fa un temps vam publicar la recepta de cuina japonesa de les croquetes de creïlla korokke, i també un vídeo sobre com elaborar-les, que han sigut dos articles molt visitats. Hui tornem a la càrrega amb la cuina japonesa, amb una elaboració típica, senzilla i molt curiosa. No hem incorporat la recepta perquè és bastant simple: té pocs ingredients, el procés és fàcil i, a més, segur que no sou capaços de realitzar-la, de no ser que trobeu una paella esmaltada rectangular

També ens ha agradat molt aquest vídeo perquè hem vist fer una truita usant com a únics utensilis els bastonets xinesos, la qual cosa és digna de vore. Sobretot quan la cuinera va encaputxada…!

Truita de creïlles. Recepta xinesa.

Truita creïlles xinesa

A la Xina també mengen truita de creïlles.

La truita de creïlles: amb ceba o només amb creïlles? Doncs bé, a la Xina ho tenen clar, perquè ells també en fan, de truites de creïlles.

Aquesta recepta és una manera de preparar-les ben curiosa i ben gustosa, us animem a tots i a totes a que la proveu, és senzilla i de segur que us agradarà.

 

Ingredients:

  • 250 g creïlles,
  • 1 ou,
  • pebre negre,
  • 25 g de farina de blat, o pa ratllat,
  • sal,
  • llet,
  • oli per fregir.

Preparació:

Primer de tot bullirem les creïlles pelades, amb suficient aigua, uns 40 minuts per què estiguen prou cuites. Les retirarem del foc, escorrerem i les matxucarem fins fer un puré.

En un bol mesclarem tot ben bé: la massa que hem fet amb la creïlla, l’ou, el pebre negre, la farina (o el pa ratllat), sal i un poc de llet.

Amb l’ajuda de les mans donarem forma a les truites, que farem d’una mida menuda.

Les fregirem de la mateixa manera que fem amb la truita de creïlles nostra: amb oli, preferentment d’oliva, que és el més sà de tots, amb un foc mitjà perquè es vaja fent per dins i per fora de manera homogènia. Quan les tindrem d’un color daurat ja estaran a punt.

Gran Recapte d’Aliments a Catalunya 2011

Gran Recapte Aliments 2011

El Gran Recapte d’Aliments és una iniciativa del Banc dels Aliments de Catalunya, que organitza cada any aquesta campanya de recollida d’aliments a gran escala, amb la finalitat de combatre la fam que hui en dia estan passant, al nostre voltant, moltes persones.  

L’any 2010 es van recaptar més de 400.000 kg d’aliments, i enguany s’espera arribar fins als 800.000. El Gran Recapte es farà el pròxim cap de setmana, 25 i 26 de novembre, i hi ha moltes maneres de col·laborar-hi. Moltes cadenes de distribució a Catalunya responen a la crida del Banc dels Aliments per col·laborar en l’arreplegada de menjar: Alcampo, Caprabo, Carrefour, Condis, Consum, Fragadis, Gros Mercat, Lidl, Mercadona, Mercats de Barcelona, Nova Venda, Plusfresc, Sorli Discau, Spar, Suma i Valvi. També es pot col·laborar realitzant algun donatiu, o donant aliments on-line.

Des d’Un país a la cassola, encara que som un blog sobre cuina editat des d’una òptica valenciana, en concret des de les terres de la Safor,  volem donar difusió a aquesta iniciativa tant important, i per això ens adherim a la campanya de Blogs contra la fam a la qual ja s’han unit més de 80 blogs de cuina. A través d’aquesta iniciativa tots els blogs publicarem, el proper divendres 24 de novembre, una recepta econòmica i senzilla al voltant d’alguns dels productes bàsics que arreplega el Banc dels Aliments (arròs, llegums, llet, pasta, oli, farina de blat, etc.).

Així que us convidem a tots i a totes a enviar-nos una recepta vostra que continga algun d’aquests ingredients, i la que seleccionem es publicarà a la pàgina Blogs contra la fam, una vegada acabe la campanya. No és una bona iniciativa..?

Castanyes: com torrar-les

Castanyes: com torrar-les

Les castanyes es couen directament sobre la flama

Encara que parega una cosa tant senzilla, no tots saben com es torren les castanyes, per allò dels costums que es van perdent. Hi ha tres maneres bàsiques per fer-les: la tradicional, al foc sobre la flama, al forn o bé al forn microones. A la manera tradicional són més gustoses, però per fer-les a casa el forn és més net.

El primer de tot és preparar les castanyes, fent un tallet pel costat abombat de la castanya, i que vaja del cap a la punta: això és perquè no reventen! Si mentre preparem les castanyes veiem que tenen algun forat, és senyal que tenen habitants a l’interior i, per tant, les descartarem.

Si les voleu fer al forn, primer de tot poseu-lo en marxa a 180 °C.  Posarem les castanyes en una cassola, si voleu, amb algun paper sulfuritzat antiadherent, i les coeu durant uns 30 minuts que és, aproximadament, el temps que tardaran els talls en obrir-se un poc. Cal anar vigilant que es vagen torrant bé, sense cremar-se, remenant-les de tant en tant. L’aspecte que han de tindre és torrat, no socarrat.

Si les voleu fer al forn microones, cal tindre en compte de posar poca quantitat. El procediment de preparació és el mateix: un tallet, i si no tenen cap forat, al forn. En 2 o 3 minuts a màxima potència tindreu les castanyes cuites. Convé no excedir-se amb el temps perquè es poden quedar massa dures, i per posar-les un minut més sempre estem a temps. Aquest sistema és interessant, per exemple, si volem afegir castanyes a alguna recepta, perquè cuites d’aquesta manera són molt senzilles de pelar. Però el gust mai, mai serà igual que a la manera tradicional.

paella castanyera

La paella castanyera. No aprofita per a res més.

Si les voleu fer a la manera tradicional, necessitareu una paella castanyera com la de la foto, que és una paella plena de forats que aprofita per torrar castanyes, potser també per torrar capellans o verdures, però no aprofita per fer truites ni per a res més. Amb 3 o 4 euros en tindreu una. Si és el vostre cas que teniu por de malmetre la placa dels foguers, proveu un altre sistema i s’estalviareu un possible disgust.

Aquesta és la manera de torrar les castanyes com queden més bones. Durant la cocció taparem la paella i anirem remenant les castanyes de tant en tant, fins que tinguen eixe aspecte torrat, però no socarrat, que és el que volem.

Per finalitzar, toca traure les castanyes del foc, que habitualment s’ha fet embolicant-les en un drap de cotó per mantindre-les calentetes a taula, mentre anem menjant-les.

Bon profit!

Estris de cuina: el Silpat®

Estris de cuina: el Silpat

Làmina antiadherent Silpat®. Una foto amb solera.

El Silpat® és una tela antiadherent revestida de silicones que és molt pràctica per a la rebosteria i la cocció al forn (o al forn microones) en general. Des de que en 1982 fóra introduïda a França per Guy Demarle,  la seua presència a les cuines professionals, i també domèstiques, ha estat imparable. Bàsicament, perquè és un producte molt útil que ha revolucionat la rebosteria: després de provar-lo per primera vegada el consideraràs imprescindible.

No és necessari untar ni amb greix, ni amb olis ni mantegues gràcies a la seua superfície antiadherent. És totalment flexible, molt senzill de netejar i, a més, es diu que pot resistir fins a 2000 coccions. A part de resistir la temperatura del forn també soporta la congelació sense problemes.

En resum, per un preu d’entre 15 i 25 € trobareu un producte molt útil que us eixirà molt rendible. Silpat® és una marca registrada, però també el trobareu en altres fabricants com per exemple Lekué. En tendes especialitzades o on-line.

Per Tots Sants, la Castanyada (I)

Com que el mes d’octubre ja ha entrat a la recta final, i d’ací quatre dies començaran a inundar-nos de propaganda de festes i de disfresses halloween, doncs bé, és el moment de parlar del tema, però des de la seua vessant gastronòmica, que també la té!

La celebració de halloween pareix ser conseqüència de l’emigració irlandesa cap a Amèrica. I ja sabeu, d’Estats Units a tot el món per la gran pantalla, per a bé i per a mal.

Però al nostre país també tenim tradicions per a totes les festivitats de l’any (o si més no les teníem): la Castanyada de Tots Sants, que com el halloween d’origen celta, prové d’una antiga festa ritual funerària, que és anterior al cristianisme i que va ser adaptada per l’Església al segle VII. D’una època ja més moderna es diu que durant la vigília de la festivitat els campaners voltejaven les campanes tota la nit, i per poder fer aquest esforç s’alimentaven amb aquests productes tant energètics que ens dóna la tardor. Els qui acompanyaven els campaners durant la vigília anaven torrant castanyes, i mentre les torraven resaven el rosari pels seus familiars difunts, en una espècie de comunió.

Tot això són costums i festivitats que ja ens queden molt arrere, sobretot possiblement pel que respecta al vessant més religiós. També s’està perdent el costum, i això sí que ens sap greu, que pels dies al voltant de Tots Sants, pels carrers hi havia castanyeres que

La Castanyada

Per Tots Sants, la Castanyada

venien castanyes torrades, fetes al foc de la brasa, embolicades en paperina. Cal dir que a més de castanyes, aquesta festivitat sempre ha estat unida al consum de panellets, moniatos i fruita confitada (i tot això ben regat amb mistela o moscatell).

Què s’ha fet d’aquella vella castanyera, amb el mocador al cap, davant del torrador de castanyes? Es convertirà en la propera icona de halloween…?

Pollastre en pepitòria

La pepitòria és una forma de cuinar diferents plats de carn, generalment amb pollastre o gallina, però també amb conill, perdius, mandonguilles de carn, etc. Per regla general, la salsa formada s’enriqueix amb una picada amb rovell d’ou dur i ametles mòltes. És una forma senzilla i molt gustosa de potenciar els sabors, aconseguint convertir un plat modest en un plat de festa major. És un poc laboriós, però no és complicat. Ànim i a provar!

Ingredients per a 4 persones:Pollastre en pepitòria

– 1 pollastre d’1 kg i ¼,

– 2 rovells d’ou dur,

– 12 ametles crues,

– 2 dl d’oli d’oliva,

– 1 dent d’all,

– 1 ceba,

– 1 fulla de llorer,

– 1 copa de xerès sec,

– brou de pollastre,

– julivert picat,

– farina,

– sal i pebre negre mòlt.

Per començar podríem preparar la picada, i així quan la necessitarem ja la tindrem a punt: En un morter aboquem la dent d’all fregida, les ametles sense pell i els 2 rovells d’ou dur. Ho matxaquem tot i hi afegim un poquet de brou per què es desfaça i tinga consistència de salsa espessa.

Tallem el pollastre a trossets, el salpebrem i el passem lleugerament per farina. En una cassola amb un poquet d’oli d’oliva fregim el pollastre fins que quede ben daurat, i el reservem a part. A la mateixa cassola sofregim a foc suau l’all i la ceba picats ben finets. Quan comence a agarrar color afegim el pollastre i seguidament la copa de xerès. En arrencar el bull aboquem el brou, que hi haja suficient per cobrir-ho tot. Afegim el julivert i el llorer i tapem; deixem coure tranquilament fins que el pollastre estiga ben tendre (aproximadament 30 minuts).

A la meitat de la cocció, però, afegirem la picada.

Quan tindrem el pollastre cuit el retirarem a un plat, i deixarem només la salsa al foc, per tal de continuar coent-la fins que estiga al punt. Si ens queda massa espessa hi podem afegir un poc de brou; si ens queda massa líquida hi afegim un poquet de farina sense parar de remenar, per què no faça grumolls.

Abans de servir tornarem a afegir el pollastre a la cassola, per poder servir-lo calent. Bon profit!